divendres, 11 de febrer del 2011

Endevina què és

És un sentiment ambigu i relatiu.
No consisteix en petits instants impredictibles.
És un estat únic, global, vertader, i encara que no ho sembli, perfectament descriptible.
És ser conscient i acceptar les limitacions.
És saber mirar per damunt dels propis complexes.
És sentir-se útil i ajudar.
És donar sense esperar.
És oblidar-te dels rancors i dels mals records.
És construir bons records damunt el que no s’oblida.
És veure els colors per damunt del blanc i el negre.
És ser capaç de veure la realitat i transformar-la,
o adaptar-la, o millor, adaptar-s’hi.
És agafar aquesta realitat pel caire que no crema, o pel que crema menys.
És saber el que vols ser i fer i esforçar-t’hi.
És sentir que pots fer el que vols fer.
És sentir-te segur.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

LLOANÇA A DÉU PER LA NATURA
Gràcies, Senyor,
per la natura i els animals,
i per l'arc de sant Martí
que és tan bonic quan ha plogut;
pel sol que dóna llum i escalfor,
i que fa créixer a les plantes;
per la lluna i els estels
que ens il•luminen en la nit;
per l'aigua que dóna vida;
pel foc que ens dóna escalfor,
i per la intel•ligència dels homes i les dones
i pels amics que ens estimen.

Núria

júlia saludes ha dit...

jo crec que es la felicitat

Núria ha dit...

Per mi aquesta endevinalla ens està parlant de la felicitat i l'alegria.

La vida ha dit...

crec que es la felicitat.roma

Maria Pascual ha dit...

Hola sóc la Maria jo no ho sé segur però crec que és l'alegria.

nickole ha dit...

DÉU ES AMOR
Déu és amor, do de vida misericòrdia i comprensió total ets glòria eterna, consol de tristesa alliberament del alma.Señor vull onrrarte, cantar lloances al teu Nom, avui vull dir-te, aquí em teniu Senyor, queda't amb mi avui i per sempre.
Amen.

Nickole
4rt de primaria

nickole ha dit...

DÉU AMIC
Déu meu, amic meu, ens esperas a tots y a cada un. Anem junts, colze a colze, units com un raïm. Junts fem camí, un camí, pedra a pedra, llarg com la nostra vida. El teu amor será cement que a les pedres aglutinin, será qui uneixí les nostres veus, en una mateixa oracio. Al final serán els teus braços els que a tots ens acullin i els teus ulls miraran, no sigui que falti algú. Llavors diras amb goig:”El camí ja esta fet: heu arribat fills meus”. I podrem veure el teu rostre, un rostre jove i alegre, un rostre de Pare Bo, amb nosaltres vindra Jesús, el teu fill el nostre germà i amic, el mateix que ens va ensenyar a dir molt units: “Pare Nostre, Tú ens amas, fes que totsens amem. Volem cumplir la teva voluntad anem a compartir el que tenim i el meteix que tu ens perdones. Així ens hem de perdonar”.

Nickole
4rt de primaria

nickole ha dit...

L'endevinalla parla de la felicitat, l'alegria i la seguritat.

sara rodrigo ha dit...

hola soc la Sara de 3r de primaria.jo crec que es la felicitat,pero, la meva mare creu que es la alegria i la pau al cor.
Ens agrada MOLTISIM aquesta nova web.
Gracies a tots als que fan que sigui
realitat.